Castell d'Ulldecona

El Castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat declarat bé cultural d'interès nacional. S'aixeca dalt del Puig del Castell, una petita elevació que forma part de la Serra Grossa. Aquest conjunt està al marge esquerre del riu de la Sénia, actual límit politicoadministratiu entre Catalunya i el País Valencià. La gran fertilitat i riquesa del terreny han fet que aquest lloc hagi estat una zona estratègica del control del territori des de l'època ibèrica fins a l'edat mitjana.

La fortalesa és en major part obra de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou seu de la comanda principal dels hospitalers de les terres de l'Ebre quan Amposta deixà de ser-ho després del bescanvi que va fer el castellà d'Amposta, Ramon de Ribelles, amb el rei Pere el Gran, l'any 1280. Amb la conquesta de les terres al sud de l'Ebre el 1148, el castell passà a la família Montcada, de Tortosa. El 1173 el castell i els terrenys foren cedits a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i el 1178 Alfons I el torna a donar als hospitalers.

El conjunt consisteu actualment en tres edificacions - una torre circular, una de quadrada més gran i l'antiga església - envoltat tot d'una muralla perimetral. Aquest mur, d'un gruix aproximat entre 1 i 1,5 m, es conserva parcialment en el sector nord, on arriba a 3 m d'alçada màxima. En dos punts del recinte s'hi troben restes d'excavacions que han deixat al descobert restes de murs d'habitacles ibèrics i medievals. A la zona s'ha trobat un primitiu assentament d'època ibèrica que comprenia des del segle IV fins al segle I aC, seguit per un ocupació en època àrab al segle IX.

Sources: Wikipedia, OpenStreetMap, Wikidata, Wikimedia Commons