Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià. L'accés es realitza per la plaça del Castell. El castell defensiu, d'origen islàmic, protegia les alqueries que poblaven els seus voltants. Es troba en acceptable estat de conservació. És propietat de l'Ajuntament de Bétera, i en ell es troben dependències com ara els Jutjats, la biblioteca municipal, el saló del plenari i altres dependències. Té la consideració de Bé d'Interés Cultural.

Bétera, juntament amb Paterna i Bofilla, es va rendir al Rei en Jaume a canvi que respectés la seva religió i els seus béns, quan aquest es troba en el Puig preparant el setge a la ciutat de València en la primavera de l'any 1238. El rei Jaume I va donar el castell a l'Orde de Calatrava en 1237 en la persona de Fr. Lupo Martín, Comanador d'Alcanyís, formant-se una encomana a la qual es van agregar altres pobles.

En 1329 va ser vinculada a la Baronia de Bétera. En 1364 Pere el Cerimoniós va ordenar enderrocar el castell i les muralles pel suport de la localitat a les tropes unionistes, encara que posteriorment tant el castell com les muralles van ser reconstruïdes. En l'any 1386, per un termini concret de temps, va ser cedida als Boïl, que van passar a ser propietaris en 1437, rebent la donació perpètua de tots els drets d'imperi i jurisdicció criminal, posseint després el domini útil i quedant el directe major per a l'Orde, com una encomana de la denominació de Bétera, dotada en certa quantitat que pagaven els posseïdors, en virtut de conveni especial. Finalment va passar a la família del Marquès de Dosaigües.

La seva importància estratègica la va convertir en escenari bèl·lic. Durant la Guerra de Successió va ser atacada per les tropes borbòniques del comte de les Torres. Va ser també escenari de l'atac de les forces del general francès Suchet a les d'O'Donnell durant la Guerra del Francès. Les bandes carlistas protagonitzarien igualment nombroses accions en aquest territori.

El 1888 el propietari del castell, el marquès de Dosaigües en Gener Maria del Roser Rabassa de Perelló Palafox, el va cedir a la Junta de Forests i Senyoriu Territorial de Bétera, amb la condició que fos destinat a usos socials, convertint-se per algun temps en col·legi, asil i durant el segle XX va ser habitat per religioses que mantenien una escola de pàrvuls sofrint nombroses reformes i perdent alguna de les seves estructures. Finalment va ser donat en 1983 a l'Ajuntament, qui el va promoure a Monument Històric-Artístic i va iniciar les obres per a la seva rehabilitació i consolidació, amb la qual cosa l'edifici presenta avui un excel·lent aspecte, encara que es troba molt modificat a causa de les diverses reformes i transformacions que ha sofert al llarg de la història. Va ser restaurat entre 1984 i 1989, però sense respectar-se el seu aspecte original.

Sources: Wikipedia, OpenStreetMap, Wikidata, Wikimedia Commons