Font del Geni Català

La Font del Geni Català es un monument situat al centre de la Pla del Palau, a Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local. És un dels pocs exemples conservats d'escultura monumental d'estil imperi. La idea de dedicar un monument a la reina Isabel II es va concebre durant la dècada de 1830, però no es va duire a terme. El 14 de desembre de 1851, l'arquitecte Francesc Daniel Molina va presentar un projecte per a una font amb quatre estàtues que representaven les quatre províncies catalanes.

L'Acadèmia de Belles Arts va rebutjar el projecte el 18 de desembre de 1851, argumentant que consistia en «dues coses essencialment diferents, el que és filosòfiquement molt difícil de donar unitat». El 27 de desembre de 1851, Molina va presentar un projecte modificat, retirant l'estàdua de la reina i substitueient-la per una figura al·legòrica d'un geni que sosté una estrella, simbolitzant la esplendor de la monarDia, la «luz vivificadora del poble espanyol» i el progrés. L'Acadèmia va aprovar el projecte modificat el 30 de desembre de 1851.

L'Ajuntament de Barcelona va decidir dedicar el monument al Marqués de Campo Sagrado Bernaldo de Quirós el 13 de juliol de 1852. Bernaldo de Quirós va ser responsable de la primera urbanització del Passeig de Gràcia i va aconseguir portar les aigües de Montcada fins als fonts de la ciutat durant l'hivern de 1826. El 3 d'agost de 1852, Molina va presentar una nova memòria del projecte, canviany el significat al·legòric principal per simbolitzar «l'esperit emprendedor dels catalans».

Les obres es van iniciar immediatament i la figura central va ser tallada en marbre pels germans Baratta, artesans de Carrara. Avui en dia, la Font del Geni Català es troba al centre de la Pla del Palau, a Barcelona.

Fuentes: Wikipedia, OpenStreetMap, Wikidata, Wikimedia Commons